13 de nov. 2026

Pastís de formatge i carbassa




Pastís de formatge i carbassa

Dificultat

Mitjana

Temps

4 h + 45 min de forn

Cost per ració

1,50 € aprox.

 

La carbassa aporta dolçor natural, fibra i humitat, mentre que el formatge cremós proporciona una textura molt untuosa. Aquesta combinació permet obtenir un pastís inspirat en l’estil basc, amb un interior cremós i una superfície lleugerament caramel·litzada.

Ingredients per unes 8 persones: 400 g de formatge cremós tipus Philadelphia, 250 g de puré de carbassa ben escorregut, 250 ml de nata per muntar (35% MG), 4 ous grossos, 140 g de sucre, 20 g de Maizena, 1 culleradeta de canyella, 1/2 culleradeta de gingebre en pols, 1 pessic de sal.

Elaboració:

1. En primer lloc, rosteixo la carbassa al forn a 200 °C amb escalfor a dalt i a baix durant 50 a 70 minuts, fins que una forquilla entri sense resistència.

2. Seguidament, deixo temperar la carbassa, n’extrec la polpa, la trituro i la deixo escórrer entre 30 i 60 minuts per eliminar l’excés d’aigua.

3. Mentrestant, preescalfo el forn a 210 °C amb escalfor a dalt i a baix, sense ventilador.

4. En aquest punt, barrejo el formatge cremós amb el sucre fins a obtenir una crema homogènia; aleshores incorporo els ous d’un en un.

5. Afageixo la nata, el puré de carbassa, la canyella, el gingebre, la sal i, finalment, la Maizena tamisada.

6. Transfereixo la mescla a un motlle de 21 cm folrat amb paper de forn i dono uns cops suaus per eliminar possibles bombolles d’aire.

7. Cuino el pastís a la part mitjana-baixa del forn entre 42 i 47 minuts. La superfície ha de quedar ben torrada i el centre ha de tremolar lleugerament quan moc el motlle.

8. Finalment, deixo refredar completament el pastís i el reservo a la nevera almenys 4 hores abans de servir-lo.

Bon profit!



















 


6 de nov. 2026

Crema de verdures de tardor

 



Crema de verdures de tardor

Dificultat

Fàcil

Temps

40 min aproximadament

Cost per ració

0,90 €

 

La carbassa i el moniato aporten dolçor natural, fibra i una textura molt cremosa, cosa que permet obtenir una crema reconfortant i ideal per als mesos de tardor.

Ingredients per unes 10 persones: 1.500 g de carbassa violí, 1.800 g de moniato, 500 g de porro, 2 patates mitjanes, 8-9 pastanagues, oli d’oliva, aigua, pipes de carbassa i crostons.

Elaboració:

1. En primer lloc, tallo totes les verdures a trossos regulars per facilitar una cocció homogènia.

2. Seguidament, sofregeixo els porros amb un raig d’oli d’oliva fins que quedin tendres.

3. A continuació, afegeixo la carbassa, el moniato, les patates i les pastanagues, i les deixo sofregir uns minuts.

4. En aquest punt, incorporo l’aigua només fins a cobrir les verdures per obtenir una textura cremosa.

5. Mentrestant, deixo coure el conjunt durant uns 25 minuts o fins que totes les verdures siguin ben tendres.

6. Aleshores, trituro la preparació amb el túrmix fins a aconseguir una crema fina i homogènia. Pots afegir aigua si la vols més clara.

7. Finalment, serveixo la crema amb crostons al gust.

Bon profit!


















30 d’oct. 2026

Codonyat casolà aromatitzat amb canyella

 


Codonyat casolà aromatitzat amb canyella

Dificultat

Alta

Temps

2 h 15 min + refredament unes 24h.+6 hores acabat a nevera

Cost per una terrina per unes 4 persones

1,20 €

(uns 0,60€ per ració)

 

El codony és una fruita molt rica en pectina, fet que permet obtenir una textura gelatinosa natural sense additius. La combinació amb la canyella aporta una aroma càlida i molt agradable que realça el seu sabor tradicional. Ara en podem trobar al les nostres verduleries de barri a bon preu. Vols aprofitar-ho? 

Ingredients per a unes 4 terrines 15cm x 10cm.: 2 kg de codonys, 720 g de sucre blanc, 2 branquetes de canyella, suc de 2 llimones, aigua per bullir.

Elaboració:

1. En primer lloc, rento molt bé els codonys (treure pèls i brutícia, jo m'ajudo d'un raspall de dents), els col·loco sencers en una cassola, els cobreixo amb aigua i hi afegeixo la meitat del suc d’una llimona. Els bullo entre 35 i 40 minuts fins que queden tous.

2. Seguidament, deixo temperar els codonys, els pelo, en retiro el cor i les llavors i em quedo amb la polpa. Pots passar-ho pel passa pures i el turmix. Amb tots dos obtens una textura fina i sense grumolls.

3. A continuació, peso la polpa resultant i hi afegeixo sucre equivalent al 80% del seu pes. Incorporo també les branquetes de canyella i la resta del suc de llimona.

La quantitat de sucre és el secret perquè el codonyat surti bé i duri molt de temps. La recepta de tota la vida demana posar el mateix pes de sucre que de fruita, per exemple, un quilo de cada. Amb aquesta proporció es conserva sol i et pot aguantar fins a un any a la nevera sense problemes. Jo poso el 80% que està entremig del 60% i 100%. 

Si no el vols tan dolç, pots abaixar el sucre, però com a mínim n'has de posar uns sis-cents grams per cada quilo de fruita perquè quedi ben lligat i ferm. L'únic inconvenient és que, com que porta menys sucre, té més aigua i es fa malbé més ràpid. Si el fas així, l'hauràs de gastar en poques setmanes o guardar-lo al congelador.

4. Mentrestant, coc la barreja en una cassola de fons gruixut a foc molt baix durant aproximadament 1 hora i 15 minuts. Durant la primera meitat amb les branques de canyella. Aleshores les trec. Durant la segona meitat de la cocció, remeno constantment amb una cullera de fusta.

5. En aquest punt, comprovo la consistència observant si la cullera es manté dreta, si en remenar es veu el fons de la cassola o bé amb la prova del plat fred. Amb un plat posat prèviament al congelador perquè es refredi, agafo una culleradeta de codonyat calent i la poso al plat fred durant un minut. Si empenyo la vora amb el dit i s'arruga i no llisca com si fos líquid, ja ha arribat al punt de gelificació perfecte. 

Alerta!!! Cada foc i cada codonyat necessita diferents tempus, aproximadament entre 40' i 1h i poc.

 

6. Quan el codonyat és al punt, l’aboco en recipients o motlles d’alumini (als que prèviament hi he pinzellat aigua per tal que no s'enganxi després) i el deixo refredar sense tapar durant 3 o 4 hores. Després el cobreixo amb una gasa o drap net i el deixo reposar tota la nit. Millor evitar les corrents d’aire. La qüestió és deixar-lo assecar i fer una crosta perfecta.

7. Finalment, el conservo en un recipient hermètic a la nevera cobert amb paper de forn per evitar les humitats. Important!!

Per a una conservació òptima a la nevera, el millor és guardar el codonyat en un recipient hermètic, embolicat o cobert amb paper de forn (paper vegetal) per controlar la humitat. Aquest pas és fonamental: a diferència del film transparent (que atrapa la condensació a la superfície i accelera l'aparició de fongs), el paper de forn permet que el codonyat transpiri lleugerament sense assecar-se, mantenint la seva textura ferma i allargant la seva vida útil durant mesos.

Per servir-lo, el desemmotllo amb cura i l’acompanyo amb formatges curats, de cabra o blaus, torrades i raïm moscatell.

Bon profit!

 

Alguns consells i apunts:

Ho he fet coure molt lentament, en la meva actual cuina d'inducció, al nivell 3 d'un màxim de 9

I si està massa espès? com ho arreglem?

Si m'he passat de cocció i veig que la massa està extremadament densa, fosca o gairebé impossible de remenar, el sucre ha començat a caramel·litzar en procés de "punt de caramel dur". El resultat en fred: Quan es refredi del tot, en lloc d'un tall sedós, quedarà massa dur, terrós o gairebé gomós (com una gominola dura o un caramel rígid). També costarà molt de desemmotllar.

Com solucionar-ho a temps (Si encara és al foc): Afegeixo un rajolí d'aigua calenta (dues o tres cullerades) o una mica més de suc de llimona a la cassola.

Remeno enèrgicament a foc molt baix perquè el codonyat torni a absorbir el líquid i a afluixar-se. Un cop torni a tenir una textura de crema espesa però mal·leable, l'aboco ràpidament als motlles d'alumini.

Com conservar el codonyat

Gràcies a la proporció del 80% de sucre que hem posat a la recepta, el sucre actua com a conservant natural i impedeix l’aparició de bacteris o floridures fàcilment.

A la nevera (Fins a 6 mesos): Guarda'l dins d'un recipient hermètic tapat per sobre amb paper de forn o ben embolicat amb paper de forn. Evita el film transparent enganxat directament durant mesos perquè pot retenir humitat superficial i crear floridura.

Al congelador (Fins a 1 any): Sí, el codonyat es pot congelar perfectament. Tallat a blocs de la mida que vagis a consumir, embolicat en paper de forn i després dins d'una bossa de congelació. Quan en vulguis consumir, el deixes descongelar a la nevera 24 hores abans i estarà com el primer dia, sense perdre gens de textura.

 

¡Bon profit!